A partir del dia 2 de setembre , aquest blog estara permanentment sense activitat fins a principis d'octubre a causa d'una travesia que rottringyvoly portaran a cap.
Es tracta de ruta GR-3 que condueix desde Manresa fins a Tarrega tot coincidint amb aquesta ultima poblacio la fira de teatre al carrer , on la participacio de rottringyvoly sera activa regalant art i intentant esboça un somriure fent de pallasos o si mes no intenta-n'ho.

Tots aquells que volguin vindre a tarrega nosaltres estarem a partir del dia 11 de setembre aproximadament fins el 15 del mateix.

una abraçada i no deixeu de recordar , " que un art que no serveix per sanar , no es art "

RottringyVoly

eco

de vegades, perduts
en un infim laberint, trobem la porta
tan grossa que no la veiem,
i com l'angel vegetal - aquell d'infancia -
voldriem que ens bufessin
d'una ma.

Caus d'amunt en avall
del cavall a agramunt,
un turonet
espigues blanques com ulls
ulls espigats com de blanc cel
i s'han torne-m'hi
I sants cap per vall
i valls de sants
i fins i tot sants ballant
tot badallant...

silenci

Quan menys penso en mi
soc mes jo
petita llum que mai s'apaga

Aixopluc

El meu torn ,
una flor de segol ,
una canço estrident al cor
un sentit periferic
cau d'un tros de cel
esborra un llamp meteoric
una cendra pura , neta
un boix de malavella.

Sota l'ull de jo
un Deu tot ple d'estrelles
un remei
un problema
mirant-ho desde terra
al aixopluc d'una acampada
un llibre ple de Dharma.

Tagore i un tros de pa
un dissort de disbauxes
una sort de bruixes
un cami torçat
una paperina
un cel enrabiat
un llençol , ple de sol
net de espines.

als marges de la caminada

no t'has adonat
que cada cop hi ha mes indigents?
jo si, i tontos
i espavilats
i tros a tros cau aquet terra sota nostre
i esperances i sonats
sonats del bon cami
cami del mig....
al marges de la caminada.

LLimona

Neixera d'un tros de llimona , un cel
un lloc on tot es quasi tot
on alla on vagis , trobes el teu jo
on les cares deixen de portar vel.

D'un tros de cel , caura una llimona
i dessara el seu plaer , per caritat
alla on siguis , et trobaras
alla on busquis et veuras ,
i deixaras caure de les teves mans , tot odi
veuras , sentiras , un mon nou ja instalat fa temps
i al mos d'una llimona
cauras al cel.

Li regalarem la passio , a la magia
inventarem bocins d'amor
caminarem a peu , tot badallant
il·luminarem allo que ens preten aturar
deixarem caure , sense aturar-nos
al turo del benestar , de l'aptitud
de latitud ample , de fe concreta
un tros de cel que convertin-se en llimona
deixara palpar-l'ho
deixara sentir-l'ho
i veuras en aquell cel ,
aquella llimona.

bon mati..

una volta mes per aqui
d'enlla no e vist pas
tota la sort la magia dels seus camps
un troç de cel mogut
un lladre espavilat
camina dressera tot amb un gos lligat
se que no es jo ni tu per mi
que sou de uns altres
closca dura d'anyorança

camina tot dret avant
mirant els peus a terra
una mania de la orella estreta
clop de fang al mig dun raig de sol
de matinada
un turo ple d'ignorancia

tros de cel porta aqui
tros de cel de bon mati

nocturn

un cop d'ull

sense el resso d'un dring, que resona com un grill al fons de tot, dins l'obscuritat de la llum, la mes propera al fons...inici i desti on s'arrela la nostalgia del esser aquell que em sigut o serem despres, removem el fang sense embrutar-se els dits?
rebuscan el cop, un dejuni de mil anys, guaita el sender que t'aguarda...poset les ulleres.

Mirare un tros de sol que m'acompanyi
dessare les meves adiccions per un no mai mes
trobare les meves decissions de moment
no cercare res al futur,donçs encara tardaria mes
en aquell moment em retirare
m'abandonare al meu mateix Deu
iluminare tot allo que no vec
i tocare amb els dits allo que sen va
per sentirlo per ultima vegada
dire i em dire , que soc tot lo que vulll ser
que tinc tot el que vull tindre
que nomes els somnis fan que la realitat
no sembli real
potser caldra sentir allo que desitjo
i simplement deixarme portar
per mi mateix , alla on jo
em trobare amb mi , i decidire acompanyar-me.

animadvErsion

Caminante atolondrado por lindezas ancestrales
solitario , adverso de esperanzas y multitudes
oficioso en labores menores , de la pulcra adivinanza
amante contraido al matrimonio de las quejas por todo
similitudes , no casuales de mañanas a la usanza.

Herido leve , de postguerras civiles , del toque de queda
escritor perenne , y audaz , de la villa de noblezas
elegante a ratos , a pocos , cortos y baratos
funambulista sobre suelo, del poder y la patraña
sigiloso en cuanto al ruido , y de sutil , abstracto.

De montañero a playero en solo un rato
bebedor incansable de las glandulas mamarias
caotico en orden , parsimonioso y cabizbajo
jugador de mus , de muscatel y Movskoskaya
leedor , sabio a ratos , de kafka y su escarabajo.

Soñador despierto , de frustaciones y altibajos
roedor de quejas , de engaños y espionajes
experto en el amor y otros deberes , que no menesteres
inutil en todo cuando no se nada , y apenas sentimental
si me dejaran saber lo que ellos supieren.

ni de unos ni de ganas

no te creas que son palabras varadas
ni de unos ni de ganas ,
que solo la voz la que grita no se deja oir
porque no soy yo ni tu ni nada
ni tus hechos ni miradas
simplemente el calor del fuego que nos amaba
tu seras del cielo en llamas
mi dolor solo una raya
que ya no siento miedo que no estoy perdido
que antes que luego se donde estare
mis manias caracterizadas
mis aplausos enredadas ,
en lagrimas de ojos que no saben ver
un estio que a cambiado todo
el cielo ya no esta roto
pues buscando fuera halle dentro
lo que esperaba de mi
la soledad ya nos amarga , la virtud es de ella o nada
yo sere capitan de las verdades del yo
caminando entre sombrios parques de amor
i de esperanzas casi nunca el estrecho
se hace tan ancho que solo se acerca a mi.

no te creas que son palabras varadas
ni de unos ni de ganas...

El Imperdible pasamontañas

Erase una vez un Imperdible pasamontañas que subia y bajaba montes sin parar y asi llevaba muchos, muchos años....
Una noche estando en el fondo de un profundo y oscuro valle, se puso a llorar...El espiritu del valle que alli vivia escucho llorar al Imperdible pasamontañas y le pregunto ¿por que lloras amigo? y el Imperdible pasamontañas le respondio...no se donde estoy ni hacia donde voy, me he perdido.
El espiritu del valle le dijo...no olvides tu razon de ser,Imperdible, alla donde estes, lejos o cerca, alto o profundo, es donde debes estar,si recuerdas esto nunca te sentiras perdido.
Y asi fue como el Imperdible pasamontañas continuo su camino una vez mas...

El gest...

Despres de l'exitosa intervenció del passat 2 d'agost on es van regalar entre 30 i 40 dibuixos originals als caminants del centre de Barcelona, una nova orientaciò es planteja dins l'ambit de Rottringyvoly dins del gest de compartir,paral.lelament amb l'acte de "deixar" i "enganxar" pintures i poemes pels carrers, fem un nou intent per apropar-nos mes a les persones que es regalar directament l'art tot i fent sonriure a la gent.
Algo curios,per nosaltres, es la coincidencia que unia aquest public, en rebutjar el que s'havia de pagar...el temor de que es demanes algo a camvi, la sorpresa era quan sentien que eren gratuits, que era un regal! potser desde la nostra postura s'ha de aprofondir una mica per adonar-se del que suposa aquest senzill fet.
Aprofito per dir que el treballar per compartir,tant dibuixant, escribint, com sortin al carrer, es un plaer asombros i que ens aporta una gran satisfaccio.
Explorem nous mons....

pulsando en las fotos se hacen grandes para mayor apreciacion , gracias

L'apropament - El acercamiento

...

1era sortida Pallasil