d'okults i anonims n'esta ple akesta terra,
i de pre-intel.lectuals
que t'expliken el conte abans de llegir-lo....
voldria ser un rodamon del bosc de m'anima,
un bosc fosc pero salvatge,
ple de perills pero natural,
de tots colors i de cap...
alla dins, al fons, en el soc d'akell arbre s'amaga akell...
el que sempre ronda en lo fosc, el diable
(que entaforat en una raconada farien falta mes d'uns per treure´l)
i ajegut es rossega les ungles tot esperant la nit,
per passejar dins els marges,
trepitjar les tintes i en busca d'un dibuix "perfecte",
d'amunt les linies fa ekilibris,
cau un cop i l'altre,
ara amb red ara sense,
coratjos i malferit no s'atura front el blau ni s'empipa d'amunt del blanc,
nomes els fa seus,
els devora i els resorgita un cop mes fins
kuan s'apropa la matinada on torna a sorgir el sol...
aki en akest bosc meu que d'okults i anonims n'es de ple...
