Es sovint que em sento oblidat,
I com un llam els records em glaçan l’anima.
No recordo quan va ser que vaig perdre el mon de vista,
nomes de sobte el veig i el sento, dubtos, distant,
lluny de mi...
Com mes viatjo cap a paratges interiors,
mes en costa de tornar, mes difícil es retrobar
aquell sender que em duia algun lloc.
I aixi de nit en nit, el dia es fa proleg i no matinada.
