Només la silueta de la muntanya.

Estranya veu que s’allunya
D’un respecte fosc, ombrivol,
Nuvol, que
S’endinssa dins el dolor.

Sencill reflex d’un conjunt mes ample
Mes pacient, mes profund,
Mes solitari, que
Mica en mica erosiona aquest gest,
Nul intent de evadirse...

Sens dubte , tort i escanyolit
el pes en mimva l'anima
el genoll em pateix
els ronyons , em repliquen
fins i tot l'homoplat,
va fent la seva....

imaginat que demà despertes i estas a
Plaça Catalunya , ja que el poble de Fals
era evidentment Fals.... pos piro en tren
y me voy a mi puta casa!!!