sense el resso d'un dring, que resona com un grill al fons de tot, dins l'obscuritat de la llum, la mes propera al fons...inici i desti on s'arrela la nostalgia del esser aquell que em sigut o serem despres, removem el fang sense embrutar-se els dits?
rebuscan el cop, un dejuni de mil anys, guaita el sender que t'aguarda...poset les ulleres.
