Neixera d'un tros de llimona , un cel
un lloc on tot es quasi tot
on alla on vagis , trobes el teu jo
on les cares deixen de portar vel.
D'un tros de cel , caura una llimona
i dessara el seu plaer , per caritat
alla on siguis , et trobaras
alla on busquis et veuras ,
i deixaras caure de les teves mans , tot odi
veuras , sentiras , un mon nou ja instalat fa temps
i al mos d'una llimona
cauras al cel.
Li regalarem la passio , a la magia
inventarem bocins d'amor
caminarem a peu , tot badallant
il·luminarem allo que ens preten aturar
deixarem caure , sense aturar-nos
al turo del benestar , de l'aptitud
de latitud ample , de fe concreta
un tros de cel que convertin-se en llimona
deixara palpar-l'ho
deixara sentir-l'ho
i veuras en aquell cel ,
aquella llimona.
