D'un somni ens despertavem, com si fos de matinada
un colp d'aire fred a la cara,
un somriure, una lliço que espantava,
tot mancant de vergonya,
i afrontant el que asomava,
lluitant d'ulls fixes objectiu,
caminant d'amunt per sobre,
ens va cridar de nou...
l'Home que volaba.

Oh Cane, que escondes tras la barba?
un elefante mohicano?
el miedo a volar?
escondo mi propio reflejo al mirar el cuenco....