jueves, 7 de agosto de 2008

El Imperdible pasamontañas

Erase una vez un Imperdible pasamontañas que subia y bajaba montes sin parar y asi llevaba muchos, muchos años....
Una noche estando en el fondo de un profundo y oscuro valle, se puso a llorar...El espiritu del valle que alli vivia escucho llorar al Imperdible pasamontañas y le pregunto ¿por que lloras amigo? y el Imperdible pasamontañas le respondio...no se donde estoy ni hacia donde voy, me he perdido.
El espiritu del valle le dijo...no olvides tu razon de ser,Imperdible, alla donde estes, lejos o cerca, alto o profundo, es donde debes estar,si recuerdas esto nunca te sentiras perdido.
Y asi fue como el Imperdible pasamontañas continuo su camino una vez mas...

El gest...

Despres de l'exitosa intervenció del passat 2 d'agost on es van regalar entre 30 i 40 dibuixos originals als caminants del centre de Barcelona, una nova orientaciò es planteja dins l'ambit de Rottringyvoly dins del gest de compartir,paral.lelament amb l'acte de "deixar" i "enganxar" pintures i poemes pels carrers, fem un nou intent per apropar-nos mes a les persones que es regalar directament l'art tot i fent sonriure a la gent.
Algo curios,per nosaltres, es la coincidencia que unia aquest public, en rebutjar el que s'havia de pagar...el temor de que es demanes algo a camvi, la sorpresa era quan sentien que eren gratuits, que era un regal! potser desde la nostra postura s'ha de aprofondir una mica per adonar-se del que suposa aquest senzill fet.
Aprofito per dir que el treballar per compartir,tant dibuixant, escribint, com sortin al carrer, es un plaer asombros i que ens aporta una gran satisfaccio.
Explorem nous mons....