Cran

Jo , esmerlit i moix
cançoner espantívol
Jo , trinxaire de passió i dissort
caminant eixelebrat quasi perdut
llum encegadora com de flamífer
m'esparpalla l'espant de mi mateix
tot surant per una claveguera
engalanat amb una salvatgia
que prop em procura escrostonar
una bogeria que plenament m'espunyeix
i em cerco fora extrany
de l'amor , la mort , i la melangia

He

He ensopegat amb la burda desfeta de la dessidencia
me estorbat , per el plaer d'un tros d'inocencia
e caigut , tot rodolant , entre el fervor i les pedres
e danyat tot allo que m'envolta ,per no perdret
ara ja tard a la meva benvinguda , i de passada
dire que e murmurat sol , al soc , entre espigues
ara decideixo cabilar amb les demores , i trobo simpatia
mullat de cap a peus , amb la panxa plena , amb l'esperit debil
e trobat malmes , una sanguinaria lliço de vida
que encara m'estorba , que encara em podreix per dintre
la ansia del dolor que bentrobada , fa el seu penyora
i d'aqui a ença , troba allo que m'esborra del meu mon ,
la veritat , soc un nounat , un tros de segol llempant
una funcio sense acabar , un teler sense començar