N'hi ha un compost fet d'estrelles
vermelles , blaves i satinades
d'un collons de mico fent l'imbecil
on s'emporta la blavor clara de la malestrugança
i de cop i tot , s'en fot a riure el malparit
escala la montanya que hi ha entre els seus dits
i com un feble saltiro al mes estil pur poc
li agafa mandra i tot i aixi encara sembla un porc

haikus peluts , haikus sonats
haikus de malavella , haikus extranys.
-Escolta'm..si no t'agraden...a fer punyetes Capsigrany!!!

( una bellota amb forat )

A la Franja de Gaza

De un largo sombrio desafio
se enternece como un niño ante la vela
que despide a sus razones llenas de ira
de todo un poco habla , de lo demas ,me rio.
Se dedica al horizonte llano
a el cauce repleto de sus ansiedades
miedos que llenan de razon los ideales
donde uno no puede esconderse ni de su propia mano.
Alejado del sinfin de risas y llantos
parece el ataud de un rey de arabia
la muchedumbre le sirve , cual estomago delirante
las mujeres tapan sus cabezas con sus mantos.

A la Franja de Gaza

Exit total 100%

La sortida que vem fer el pasat dia 22 per els carrers de Barcelona va ser tot un exit rotund , primer amb l'entrega ja habitual de pintures per la gent que las volgues acceptar , i despres amb el fet de colocar al ben mig de plaça catalunya un paper gegant on la gent pogues pintar o firmal qualsevol cosa que volgues.Es va quedar petit aquell paper la proxima vegada seran uns 50 metres de paper o potser mes.
Agrair a tothom qui va participar i per suposat a Papallaso i Sara Papelillo. Es sempre un plaer compartir amb vosaltres!!!!!!!!!!!

RottringyVoly

nova sortida RottringVoliána

Despres d'algun temps d'inactivitat....torna RottringyVoly , amb una nova sortida pallasil , aquest cop n'hi haura alguna novetat , com un paper gegant al ben mig de plaça catalunya per tal de que nens i grans poguin pintar amb total llibertat , obviament continuarem amb l'entrega gratuita de cuadres , per qui els volg ...ui acceptar , e intentarem fer riure una miqueta a un pais i a una gent que be ho necessita i aquest es el nostre propossit. Ja ho sabeu el que volgui participar nomes cal que m'ho digui i sera acceptat de molt bon grat , perque quans mes serem mes riurem!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Sortida 22 de maig del 2010 - Plaça de Ramon Berenguer el gran , Via Laietana , darrere de la muralla de Barcelona. Pel demati.

Moltes i Moltes gracies , espero i desitjo que hi hagin nous fitxatxes!!!!!!!!!!!!!!!!!!

RottringyVoly 2010

al carrer....2009

en la Riera Cosmica...

nada que no sepas...

de tanta oscuridad que e visto
de tantos pies sin andar , o andando al abismo
de tanta luz que me esperaba , tenue sobre mi
de todo aquello que desconozco
o pienso que desconozco,aunque conociendola fluye a traves de mi
sin mas ni menos gloria

de tanta luz que me han hablado
que una mañana parece una eterna desdicha
que ni siquiera aprendo a aprender
todo aquello que nace muere en mi
todo lo que muere en mi nace
soy lo que soy por mis consentimientos , y aun me duelen los suyos

soy de lo que yo llamo un canal insincero
una fuga a traves de mi sin atraparla
un dolor que nace y despues germina
un hueco por donde solo quepo yo y nadie mas sabe
una luz que creo no tener , y al parecer creo


cuando en el momento en que los tiempos hayan cambiado
mi persona sera mas libre
mis dolores , sanaciones
y mi poder , el vuelo de unas alas libres
como sonrisas en un mar en calma ,
con el dolor de ningun llanto
sino la luz del mundo y de mi perfecto manto.

La esencia y el secreto de una mariposa reside en su vuelo, en su vida...Si queremos cazarla para verla de cerca, para comprenderla, solo contemplaremos un cuerpo vacío que se deshace al contacto...y perderemos de vista su belleza. La claridad no es detenerse a meditar un acontecimiento sino volar en la dirección que fluye el aire...

Cansat, cansat de fer-me mal,
de viure en un engany,
cansat de mi,
que no sé alliberar-me,
fugir d´aquest desig
que sé que no és per a mi però no puc evitar.

Cansat d´aquesta soledat,
d´haver-me enamorat
del pas del temps,
que fa caure en l´oblit
allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar.

No és massa tard per tot allò que és important
(per a mi, com ser feliç).
Estic tan cansat... però he de tornar a començar.

I quan s´aturarà aquest mal
que crema i crema tant?
Evaporat,
que no deixi record
d´aquells moments tan bons.
Cansat que d´aquells núvols només en quedi fum.

Només vull oblidar i trencar, no recordar mai més
per viure en pau.
Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de
ser fugaç, de ser real..., perquè
no puc existir així.

No puc, no és per a mi, tan humà, despullat,
que no puc existir, no vull pas fer-ho així.
Cansat d´haver somiat...

I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
per sentir aquest desig
que no té cap sentit,
per viure sense viure tanta soledat?

Lletra de Lax n Busto

facilitant la escomesa
i per tal de no semblar un impertinent
accedeixo a la desfeta primera
com un llumi , tal que un llum de foc
com si fos habitual , quasi cert
surca l'espai dels teus cabells
i fes-me un mos de la teva veritat..

Sant Jordi

era la noche un suave infierno de diablos borrachos cantandole a la luna de tepoztlan...

D'un somni ens despertavem, com si fos de matinada
un colp d'aire fred a la cara,
un somriure, una lliço que espantava,
tot mancant de vergonya,
i afrontant el que asomava,
lluitant d'ulls fixes objectiu,
caminant d'amunt per sobre,
ens va cridar de nou...
l'Home que volaba.