nomes

nomes el lloc ,
nomes la percepcio ,
nomes l'huma pot asombrarse a ell mateix ,
com si nomes fos ell ,
com si tot fos ell ,
com si la mare natura , volgues fernos angels terrenals ,
nomes el lloc ,
nomes la percepcio

vermell com el suc de les meves arrels

es voltat d'edificacions
pero el turo no vol saber-ho
s'arbora per no veure-les.
es fa el distret.
ajudeu-lo a ignorar-les
per ell figura que tots som, encara
pagesos i pageses.
no pugeu altrament.

Perejaume 2002

cvst

Caus ,
i pendent de la pujada
Veus ,
caminant tros fins la mare
Seus ,
donçs els errors son murs de carrega
Treus ,
tot allò que t'envolta ,

treus les seves veus , tot seient , caient ...

hotel room

Tot allò que s'enfosa a l'anima ,
resurgeix al sentiment ,
envolta tot allò que es conscient ,
i porta l'oració de vida , a l'extrem
de preferir l'àbac del suspitos ,
millor que rebre lliçons ,
aixi , i fent la capçalada
torno a escriure la mort ,
com la mes meva,
bella
amiga
fada....

de poc en poc

de poc en poc ,
apologia d'un vers ,
somnis de liturgia ,
camins obcens...



tros de mur ,
esclau a brots ,
ferit sota l'ale ,
d'un bonic discurs...