domingo, 29 de junio de 2008

Cran

Jo , esmerlit i moix
cançoner espantívol
Jo , trinxaire de passió i dissort
caminant eixelebrat quasi perdut
llum encegadora com de flamífer
m'esparpalla l'espant de mi mateix
tot surant per una claveguera
engalanat amb una salvatgia
que prop em procura escrostonar
una bogeria que plenament m'espunyeix
i em cerco fora extrany
de l'amor , la mort , i la melangia

He


He ensopegat amb la burda desfeta de la dessidencia
me estorbat , per el plaer d'un tros d'inocencia
e caigut , tot rodolant , entre el fervor i les pedres
e danyat tot allo que m'envolta ,per no perdret
ara ja tard a la meva benvinguda , i de passada
dire que e murmurat sol , al soc , entre espigues
ara decideixo cabilar amb les demores , i trobo simpatia
mullat de cap a peus , amb la panxa plena , amb l'esperit debil
e trobat malmes , una sanguinaria lliço de vida
que encara m'estorba , que encara em podreix per dintre
la ansia del dolor que bentrobada , fa el seu penyora
i d'aqui a ença , troba allo que m'esborra del meu mon ,
la veritat , soc un nounat , un tros de segol llempant
una funcio sense acabar , un teler sense començar

viernes, 27 de junio de 2008

avui

Avui , cambiare la meva casa
dessare tots els meus records amb ella
treure tot el meu sentiment , a la partida
deixare la meva emocio per un altre dia
agraire tot allo de lo que mas protegit
Avui , cambiare la meva casa
alla on tot era migranya
on no podia exigirme mes a mi mateix
alla on tot semblava efimer , sense importancia
sera alla on marxare per no tornar
Avui , cambiare la meva casa
oblidare tot allo que em vas donar
deixare de donar tot allo que no va servir per res
tornare encara que amb plors , a la serietat
calmare el meu patiment i l'abandonare alla
Avui , cambiare la meva casa
i si no es avui , potser sera dema

Sura amb mi ,
i dessa tot allò , que ja no dus
trobat amb ser , allo que ets ,
Sura amb mi ,
i resisteix la pujada del riu ,
tot caient ,
tot esperant , un final
pren atencio , del cami
disfruta'l , sentir-l'ho es viure ,
sura amb mi ,
tots dos , i tots , surarem
i a la fi , dessarem la nostra barca
allà on l'huma es deixa ,
i continuarem ,
com sabis navegants,
d'ença a arribar-hi .

jueves, 26 de junio de 2008

cuando llegue


Cuando llegue al punto mas alto ,
cuando desde alli dislumbre todo aquello que es mio
cuando al mirar se reflejen tus ojos en mi mirada
cuando al llorar tus lagrimas sean mis lagrimas
entonces sabre que si , que no deje de amarte
cuando este en algun rincon algo perdido
me acordare de una voz , de un suspiro
sentire un calor tu calor , que me quita el frio
entonces sabre que cuando llegue al punto mas alto ,
entonces sabré que realmente te amé

trossos..


m'escapoleixo del amarg deure
insisteixo per ser sota el mirall
la societat burda embustera
prefereixo dormir sense cants de gall
jo em miro no em puc ni veure
tu dessas un tros de dany
sortejo la melangia
sorpres com un tros de capcigrany