DESPOJATE DE CUANTO SABES, DE CUANTO CREES K SABES, OLVIDA EN TU MEMORIA LO APRENDIDO, SIN RECUERDO, SIN NOSTALGIA, NO IMPONGAS LIMITES, NO DEFINAS, SIN JUICIO, SIN NO JUICIO, NADA....TODO....VACIO, SIN BUSCAR NI DEJAR LA BUSQUEDA, SOLO SER SIN SER, Y ENTONCES COMO UNA LUCECITA EN EL FONDO DE LA MAS PROFUNDA OSCURIDAD, QUIZAS...SABRAS QUIEN ERES.

SÓLO EN EL SILENCIO MÁS ABSOLUTO SE EMPIEZA A OIR.

SÓLO AL PRESCINDIR DEL LENGUAJE SE EMPIEZA A VER.

otra mañana , otra

Soy un cansino ser atolondrado
una verdad mentira que no miente
un corazon perdido de antemano
una pasion de estilo decreciente
vere que es lo que puedo dar al miedo
seguro que un placer recien nacido
sera que no estoy fino ni en invierno
sera que me e esperado desde antaño

Todo mi mar se a vuelto muy sombrio
ya casi nunca pasa por mi lado
estoy en un dolor que es infinito
que guarda su dulzor pa dar el callo
camino de un lugar que no conozco
perdido en un mundo que no es el mio
buscando sonrosar una mejilla
veras como el principio no termina

La luz que me alumbraba se a fundido
el duelo se apodera de mis entrañas
es como un dolor un forajido
estas terminando de hacerme la espada
no puedo ni seguir ni andar corriendo
pues bien el tiempo poco me a servido
yo se que te querre siempre a mi mismo
aunque no me lo diga a la cara

La excusa de la muerte me da vida
el rostro del amor me hace pequeño
un lindo escritor siempre muy perdido
una escultura que esta inacabada
quiza soy yo el problema de mi mismo
quiza soy el terror de mis mañanas
pero mi tiempo ya no es casi mio
aunque alzare mi vuelo otra mañana

Cran

Jo , esmerlit i moix
cançoner espantívol
Jo , trinxaire de passió i dissort
caminant eixelebrat quasi perdut
llum encegadora com de flamífer
m'esparpalla l'espant de mi mateix
tot surant per una claveguera
engalanat amb una salvatgia
que prop em procura escrostonar
una bogeria que plenament m'espunyeix
i em cerco fora extrany
de l'amor , la mort , i la melangia

He

He ensopegat amb la burda desfeta de la dessidencia
me estorbat , per el plaer d'un tros d'inocencia
e caigut , tot rodolant , entre el fervor i les pedres
e danyat tot allo que m'envolta ,per no perdret
ara ja tard a la meva benvinguda , i de passada
dire que e murmurat sol , al soc , entre espigues
ara decideixo cabilar amb les demores , i trobo simpatia
mullat de cap a peus , amb la panxa plena , amb l'esperit debil
e trobat malmes , una sanguinaria lliço de vida
que encara m'estorba , que encara em podreix per dintre
la ansia del dolor que bentrobada , fa el seu penyora
i d'aqui a ença , troba allo que m'esborra del meu mon ,
la veritat , soc un nounat , un tros de segol llempant
una funcio sense acabar , un teler sense començar

avui

Avui , cambiare la meva casa
dessare tots els meus records amb ella
treure tot el meu sentiment , a la partida
deixare la meva emocio per un altre dia
agraire tot allo de lo que mas protegit
Avui , cambiare la meva casa
alla on tot era migranya
on no podia exigirme mes a mi mateix
alla on tot semblava efimer , sense importancia
sera alla on marxare per no tornar
Avui , cambiare la meva casa
oblidare tot allo que em vas donar
deixare de donar tot allo que no va servir per res
tornare encara que amb plors , a la serietat
calmare el meu patiment i l'abandonare alla
Avui , cambiare la meva casa
i si no es avui , potser sera dema

Sura amb mi ,
i dessa tot allò , que ja no dus
trobat amb ser , allo que ets ,
Sura amb mi ,
i resisteix la pujada del riu ,
tot caient ,
tot esperant , un final
pren atencio , del cami
disfruta'l , sentir-l'ho es viure ,
sura amb mi ,
tots dos , i tots , surarem
i a la fi , dessarem la nostra barca
allà on l'huma es deixa ,
i continuarem ,
com sabis navegants,
d'ença a arribar-hi .