domingo, 17 de agosto de 2008

LLimona


Neixera d'un tros de llimona , un cel
un lloc on tot es quasi tot
on alla on vagis , trobes el teu jo
on les cares deixen de portar vel.

D'un tros de cel , caura una llimona
i dessara el seu plaer , per caritat
alla on siguis , et trobaras
alla on busquis et veuras ,
i deixaras caure de les teves mans , tot odi
veuras , sentiras , un mon nou ja instalat fa temps
i al mos d'una llimona
cauras al cel.

Li regalarem la passio , a la magia
inventarem bocins d'amor
caminarem a peu , tot badallant
il·luminarem allo que ens preten aturar
deixarem caure , sense aturar-nos
al turo del benestar , de l'aptitud
de latitud ample , de fe concreta
un tros de cel que convertin-se en llimona
deixara palpar-l'ho
deixara sentir-l'ho
i veuras en aquell cel ,
aquella llimona.

bon mati..

una volta mes per aqui
d'enlla no e vist pas
tota la sort la magia dels seus camps
un troç de cel mogut
un lladre espavilat
camina dressera tot amb un gos lligat
se que no es jo ni tu per mi
que sou de uns altres
closca dura d'anyorança

camina tot dret avant
mirant els peus a terra
una mania de la orella estreta
clop de fang al mig dun raig de sol
de matinada
un turo ple d'ignorancia

tros de cel porta aqui
tros de cel de bon mati

nocturn






sábado, 16 de agosto de 2008

un cop d'ull


sense el resso d'un dring, que resona com un grill al fons de tot, dins l'obscuritat de la llum, la mes propera al fons...inici i desti on s'arrela la nostalgia del esser aquell que em sigut o serem despres, removem el fang sense embrutar-se els dits?
rebuscan el cop, un dejuni de mil anys, guaita el sender que t'aguarda...poset les ulleres.

jueves, 14 de agosto de 2008




Mirare un tros de sol que m'acompanyi
dessare les meves adiccions per un no mai mes
trobare les meves decissions de moment
no cercare res al futur,donçs encara tardaria mes
en aquell moment em retirare
m'abandonare al meu mateix Deu
iluminare tot allo que no vec
i tocare amb els dits allo que sen va
per sentirlo per ultima vegada
dire i em dire , que soc tot lo que vulll ser
que tinc tot el que vull tindre
que nomes els somnis fan que la realitat
no sembli real
potser caldra sentir allo que desitjo
i simplement deixarme portar
per mi mateix , alla on jo
em trobare amb mi , i decidire acompanyar-me.

lunes, 11 de agosto de 2008

animadvErsion


Caminante atolondrado por lindezas ancestrales
solitario , adverso de esperanzas y multitudes
oficioso en labores menores , de la pulcra adivinanza
amante contraido al matrimonio de las quejas por todo
similitudes , no casuales de mañanas a la usanza.

Herido leve , de postguerras civiles , del toque de queda
escritor perenne , y audaz , de la villa de noblezas
elegante a ratos , a pocos , cortos y baratos
funambulista sobre suelo, del poder y la patraña
sigiloso en cuanto al ruido , y de sutil , abstracto.

De montañero a playero en solo un rato
bebedor incansable de las glandulas mamarias
caotico en orden , parsimonioso y cabizbajo
jugador de mus , de muscatel y Movskoskaya
leedor , sabio a ratos , de kafka y su escarabajo.

Soñador despierto , de frustaciones y altibajos
roedor de quejas , de engaños y espionajes
experto en el amor y otros deberes , que no menesteres
inutil en todo cuando no se nada , y apenas sentimental
si me dejaran saber lo que ellos supieren.

domingo, 10 de agosto de 2008

ni de unos ni de ganas


no te creas que son palabras varadas
ni de unos ni de ganas ,
que solo la voz la que grita no se deja oir
porque no soy yo ni tu ni nada
ni tus hechos ni miradas
simplemente el calor del fuego que nos amaba
tu seras del cielo en llamas
mi dolor solo una raya
que ya no siento miedo que no estoy perdido
que antes que luego se donde estare
mis manias caracterizadas
mis aplausos enredadas ,
en lagrimas de ojos que no saben ver
un estio que a cambiado todo
el cielo ya no esta roto
pues buscando fuera halle dentro
lo que esperaba de mi
la soledad ya nos amarga , la virtud es de ella o nada
yo sere capitan de las verdades del yo
caminando entre sombrios parques de amor
i de esperanzas casi nunca el estrecho
se hace tan ancho que solo se acerca a mi.

no te creas que son palabras varadas
ni de unos ni de ganas...