Caus d'amunt en avall
del cavall a agramunt,
un turonet
espigues blanques com ulls
ulls espigats com de blanc cel
i s'han torne-m'hi
I sants cap per vall
i valls de sants
i fins i tot sants ballant
tot badallant...

silenci

Quan menys penso en mi
soc mes jo
petita llum que mai s'apaga

Aixopluc

El meu torn ,
una flor de segol ,
una canço estrident al cor
un sentit periferic
cau d'un tros de cel
esborra un llamp meteoric
una cendra pura , neta
un boix de malavella.

Sota l'ull de jo
un Deu tot ple d'estrelles
un remei
un problema
mirant-ho desde terra
al aixopluc d'una acampada
un llibre ple de Dharma.

Tagore i un tros de pa
un dissort de disbauxes
una sort de bruixes
un cami torçat
una paperina
un cel enrabiat
un llençol , ple de sol
net de espines.

als marges de la caminada

no t'has adonat
que cada cop hi ha mes indigents?
jo si, i tontos
i espavilats
i tros a tros cau aquet terra sota nostre
i esperances i sonats
sonats del bon cami
cami del mig....
al marges de la caminada.

LLimona

Neixera d'un tros de llimona , un cel
un lloc on tot es quasi tot
on alla on vagis , trobes el teu jo
on les cares deixen de portar vel.

D'un tros de cel , caura una llimona
i dessara el seu plaer , per caritat
alla on siguis , et trobaras
alla on busquis et veuras ,
i deixaras caure de les teves mans , tot odi
veuras , sentiras , un mon nou ja instalat fa temps
i al mos d'una llimona
cauras al cel.

Li regalarem la passio , a la magia
inventarem bocins d'amor
caminarem a peu , tot badallant
il·luminarem allo que ens preten aturar
deixarem caure , sense aturar-nos
al turo del benestar , de l'aptitud
de latitud ample , de fe concreta
un tros de cel que convertin-se en llimona
deixara palpar-l'ho
deixara sentir-l'ho
i veuras en aquell cel ,
aquella llimona.

bon mati..

una volta mes per aqui
d'enlla no e vist pas
tota la sort la magia dels seus camps
un troç de cel mogut
un lladre espavilat
camina dressera tot amb un gos lligat
se que no es jo ni tu per mi
que sou de uns altres
closca dura d'anyorança

camina tot dret avant
mirant els peus a terra
una mania de la orella estreta
clop de fang al mig dun raig de sol
de matinada
un turo ple d'ignorancia

tros de cel porta aqui
tros de cel de bon mati

nocturn