facilitant la escomesa
i per tal de no semblar un impertinent
accedeixo a la desfeta primera
com un llumi , tal que un llum de foc
com si fos habitual , quasi cert
surca l'espai dels teus cabells
i fes-me un mos de la teva veritat..

Sant Jordi

era la noche un suave infierno de diablos borrachos cantandole a la luna de tepoztlan...

D'un somni ens despertavem, com si fos de matinada
un colp d'aire fred a la cara,
un somriure, una lliço que espantava,
tot mancant de vergonya,
i afrontant el que asomava,
lluitant d'ulls fixes objectiu,
caminant d'amunt per sobre,
ens va cridar de nou...
l'Home que volaba.

Oh Cane, que escondes tras la barba?
un elefante mohicano?
el miedo a volar?
escondo mi propio reflejo al mirar el cuenco....

L'Home Volador

... de sobte un estel
un tros de llum ,
una incognita ,
tots els secrets desvelats
tots, peus sobre terra ,
com una guspira ,
tot de sabiessa feta maxima
l'home volador
el llibertari e involuptuos esser
el domador del vent
la paraula llibertat feta hom
ales color beix
enmusicat tot surant pel cel
tot sabiessa
tot missatge
en un instant ,
oh..gavina voladora ,
tot secret ,
tot llum , tot llibertat ,
l'home volador....

penja les teves raons
desfeste de la boira
portant un llançol , vel verd
cargola un llumi
puja un escala
jeu a la gespa
cabalga al mar
perd el nord , a un horitzo
trencat el cor
vola lluny
emportat les coses
fuig de res
camina descalç sobre brases
sura com un derviche
pedalea un tro cap amunt
penjat d'un arbre
crema un paper al foc
encent un llumi
robali el cor
mora't abans que ningu
ficat una faldilla
fuig al sud.