domingo, 5 de abril de 2009



D'un somni ens despertavem, com si fos de matinada
un colp d'aire fred a la cara,
un somriure, una lliço que espantava,
tot mancant de vergonya,
i afrontant el que asomava,
lluitant d'ulls fixes objectiu,
caminant d'amunt per sobre,
ens va cridar de nou...
l'Home que volaba.

No hay comentarios: